Tens ganes de visitar un poblat ibèric en el teu pas per la Costa Brava? Avui podràs descobrir quines possibilitats tens i moltes altres coses més d’aquesta civilització tan misteriosa i ancestral.
Els ibers són una de les primeres civilitzacions que van habitar les costes del litoral mediterrani de la península Ibèrica, deixant vestigis dels seus poblats, obres d’art, tombes i temples entre altres restes per tot el territori.
Tot i ser una societat prou avançada, no se’ls hi sol donar el pes històric merescut en els llibres de text ni en l’imaginari cultural, de manera que, per la majoria, els ibers van ser una civilització desconeguda que va desaparèixer amb la conquesta romana.
Avui, t’ensenyarem qui eren els ibers, concretament els que van habitar a la Costa Brava, i com el seu gran patrimoni cultural ens ha arribat fins als nostres dies oferint-te un gran ventall de visites per la zona. T’ho perdràs?
La primera cosa rellevant que has de saber dels ibers és que mai van existir com a un grup unificat. De fet, aquesta denominació és posterior i posada pels historiadors per referir-se a tots els grups que van habitar el territori abans dels romans.
El grup d’ibers que habitaven a les comarques de Girona i a la Costa Brava eren els indicets, també coneguts com a indígets, indígetes o fins i tot indiketes en llatí.
Aquests, van establir importants relacions comercials amb les colònies gregues d’Empúries i Rhode, restes de les quals es poden visitar als actuals municipis de l’Escala i Roses respectivament.
Tot i que s’han trobat restes arqueològiques anteriors, els poblats indicets daten principalment de finals del segle VI aC, immediatament posteriors a les colònies gregues de la zona.
Així doncs, no és estrany pensar que els grecs van tenir una influència notable en la cultura indígeta, un fet que s’ha confirmat en altres aspectes culturals d’aquests primers pobladors.
Quins poblats ibèrics destacables dels indicets han perdurat en el temps fins a arribar als nostres dies? A continuació, podràs conèixer tot aquest patrimoni de gran valor i descobrir un nou vessant de la Costa Brava que potser no sabies.
Al llarg de tota la línia de la Costa i sobretot a les comarques de l’Empordà, hi ha les restes de nombrosos assentaments ibers de diferents mides i importància.
Alguns d’ells, han arribat a l’actualitat en un molt bon estat de conservació i són visites obligades per a tots els que visitin la Costa Brava i els pobles interiors. Ara t’ensenyarem quins són.
Situat a l’extrem nord-oest del municipi de Lloret de Mar, al capdamunt del turó de Montbarbat; aquest poblat iber té una de les posicions més estratègiques de tota la zona.
Des d’allà, els seus habitants podien controlar tota la plana circumdant que, a més, era utilitzada com a eix de comunicacions entre els diferents poblats i cap a la resta d’Europa.
Pel que fa a les troballes del jaciment, s’hi pot distingir una muralla que envoltava tota la població, tot i que actualment només se’n conserva un tros; a més d’un reguitzell de cases força organitzades en carrers que demostren l’habilitat dels ibers per a l’urbanisme.
Per altra banda, el poblat de Montbarbat ens ha donat un munt de peces de ceràmica, algunes elaborades allà mateix i altres d’importació; posant de manifest les relacions comercials dels ibers amb grecs i altres civilitzacions mediterànies.
A la mateixa localitat de Lloret de Mar hi pots trobar el poblat iber del Puig de Castellet, aquest cop una mica més a prop del litoral i a menys alçada.
La recerca en aquest assentament, ens indica que va estar ocupat de manera força efímera. Tot indica que es va crear durant el segle III aC i que l’arribada dels romans al voltant de l’any 200 aC, en va impulsar el seu abandonament.
La hipòtesi més plausible és que el poblat del Puig de Castellet va actuar com a un punt d’avançada estratègic per a la defensa del poblat principal de Montbarbat i es va construir quan les hostilitats entre els indicets i Roma feien perillar la seguretat de les persones.
Encara que el recinte sigui petit, hi podràs descobrir un poblat ibèric fortificat amb totes les seves característiques i que et servirà per entendre la història dels indicets de Lloret.
El poblat iber de Sant Sebastià de la Guarda es troba al municipi de Palafrugell, just a sobre de la muntanya que porta el mateix nom del poble i que li dona una vista privilegiada al mar i al territori dels voltants.
Es tracta d’un poblat que va durar diversos segles i que segurament va tenir un pes estratègic molt important en la regió. Tanmateix, és difícil saber-ne l’extensió total, donat que una part devia ser destruïda per edificacions posteriors.
El poblat és un gran exemple d’assentament ibèric de llarga durada; habitat fins al segle I aC quan els romans van començar a edificar a la veïna LLafranc i totes les poblacions iberes van començar a ser abandonades.
Hi ha certs elements distintius que converteixen a Sant Sebastià en un indret únic, com ho són dues esteles funeràries decorades amb puntes de llança que no s’han trobat enlloc més.
Arribem ara a l’estrella de tots els poblats ibèrics de Catalunya, un jaciment que ha portat a fer que historiadors i arqueòlegs l’identifiquin com a ciutat i no com a un simple poble. Estem parlant òbviament de la ciutat ibèrica d’Ullastret.
La immensitat d’aquest jaciment, la presència de cases senyorials i la prominència de les muralles; fan pensar que Ullastret era la capital dels indicets. La població està dividida en dues parts: la primera a sobre del puig de Sant Andreu, on es troben la major part de construccions; mentre que la segona estava situada a l’illa d’en Reixac del desaparegut estany d’Ullastret, a uns 500 metres al nord-est.
Les restes més antigues de l’assentament daten del segle IV aC i s’ha pogut comprovar que en aquest mateix segle, va triplicar la seva extensió. Es tractava, doncs, d’un punt neuràlgic per a la cultura indiceta i un centre de comerç i intercanvi d’idees entre les poblacions.
A diferència d’altres poblats més petits, a Ullastret s’hi han descobert els fonaments de cases aristocràtiques, indicant així que no tothom tenia el mateix estatus social. A més, van requerir una certa organització per a construir la ciutat donat que una construcció d’aquestes dimensions és impossible sense una coordinació notable.
Si t’interessa la cultura ibèrica, la ciutat d’Ullastret és una visita indispensable i podràs descobrir amb tot detall com vivien aquests pobladors ancestrals del litoral català.
Tornant ara a poblats ibèrics menors, una parada molt interessant és a Sant Julià de Ramis. Tot i que no destaca per la seva espectacularitat, el fet més remarcable d’aquest poblat és la seva fusió amb una construcció militar romana.
Això, indica clarament la importància estratègica d’aquest punt, ja que ambdues civilitzacions la van escollir per a construir els seus fortins. La construcció romana rep el nom de Castellum Fractum i servia per controlar la Via Augusta que connectava tota la costa mediterrània de la península amb la mateixa Roma.
Encara que podria semblar que els dos assentaments estan connectats d’alguna altra manera, en realitat no és així. El poblat ibèric va estar habitat fins al seu abandonament al segle I aC, després de la conquesta romana; mentre que la fortificació romana data de l’època imperial, cap al segle V dC.
Finalment, ens queda per veure el magnífic poblat iber del Castell, a Palamós. Com el seu nom indica, es troba al costat de la platja del Castell en una zona elevada i això li dona unes vistes espectaculars en un dels punts més bonics i naturals de la Costa Brava.
Però no tot són bones vistes, a més aquest poblat ibèric és considerat el segon en importància després de la ciutat ibèrica d’Ullastret. Després de l’abandonament de la capital, el poble va passar un moment d’esplendor ja en plena romanització, essent un dels pocs assentaments que va sobreviure a l’arribada dels romans; almenys fins ben entrat el segle I aC.
L’escarpat relleu de l’indret, van obligar els habitants a construir terrasses per assentar-hi els seus habitatges i la seva posició defensiva va permetre que només haguessin de construir un sector de muralla a la part que els connecta amb terra ferma.
Si visites la platja del Castell o alguna de les cales properes, no et pots perdre aquest poblat ibèric que a més et donarà unes espectaculars vistes als voltants.
Els càmpings de Girona són l’allotjament ideal per visitar tots els poblats ibèrics i també si prefereixes anar a les cales i platges de la Costa Brava. Triïs quin triïs, trobaràs informació sobre tots els poblats ibèrics, així com d’altres punts d’interès culturals que et permetran viure el patrimoni a la teva pròpia pell.
A més, els càmpings estan integrats en la natura, de manera que t’endinsaran en la veritable experiència del territori gironí amb tots els serveis garantits. Vine als càmpings de Girona i descobreix els poblats ibers amb nosaltres!
Ara ja coneixes els vestigis ibèrics més importants de la Costa Brava i algunes característiques més d’aquesta civilització tan misteriosa. Descobreix tot el que t’espera a la demarcació de Girona amb el nostre blog Inspira’t! Podràs planificar les teves vacances sense perdre’t res d’aquesta meravellosa regió.